TOTS ELS COMENTARIS

Molantissim va dir...
Com a molantenc que sóc penso que:
1) No entenc perquè hem d’acceptar a corre-cuita un projecte d’escola nova quan fa anys i panys que demanem l’ampliació.
2) Aquestes presses d’última hora de l’ajuntament d’Olèrdola fan pensar que amaguen alguna cosa: una feina mal feta que s’hauria de fer quan abans millor per a que el poble de Sant Pere Molanta no tingui temps de reaccionar.
3) Des de sempre que el recinte de l’escola s’ha anat ampliant. Per què ara s’ha d’enderrocar una escola que té unes instal•lacions noves i correctes?
4) El que varem demanar els Molantencs NO era un enderroc ni expropiació del nostre patrimoni. El que varem demanar els Molantencs és l’ampliació de l’escola, la pista coberta i evidentment, mantenir la plaça del poble!
5) No veig cap mena d’avantatge amb el projecte que ens proposen. El primer inconvenient que hi veig és que també quedarà petit i en poc temps, haurem de tornar a demanar l’ampliació. Llavors, quin Molantenc quedarà per reivindicar els nostres drets, els que no donen la cara?
6) Crec que el poble gran del Municipi té el seu propi alcalde que no sap obrar per igual en tots el pobles del municipi. Sant Pere Molanta no té alcalde que el representi ni amb interès d’entendre’ns. Algú sap on ens podem dirigir per que se’ns escolti les nostres queixes? Al Caiga Quien Caiga del Fuentes? Als Matins Punt Sí del Cuní? Perquè clar, per la via legal, que és el Síndic de Greuges, no s’espavilen si no es fa soroll.
Finalment, demanaria a tot el poble i més, que ens unim tots com solem fer, però aqueta vegada per reivindicar els nostres drets com mai abans em fet. Que no hi hagi alcalde que es pensi que pot fer el que vulgui amb els “conformistes” de Sant Pere Molanta!
14 / desembre / 2007 04:48

molantencs de soca arrel va dir...
COMPARTIM L'OPINIÓ DEL MOLANTISSIM AL 100 %.
14 / desembre / 2007 06:42

Molantissim va dir...
Els canvis del blog son bons. Que vagi bé la reunió amb el torçat.
16 / desembre / 2007 23:59

Anònim va dir...
Molt be!!Continueu com fins ara, sense afluixar la pressió pero també sense caure en la violencia com varen fer en el seu moment la gent de Moja.ENHORABONA
17 / desembre / 2007 02:46

Molantenca4ever va dir...
Sí, els canvis del bloc són boníssims, i la foto del diable immillorable! Que l'esperança no decaigui, salvem el patrimoni!
17 / desembre / 2007 18:20

montsejurado va dir...
Si senyor! Totalment d'acord amb tot ;) Mai hagués cregut que es faria una web sobre el tema i m'encanta! Jo cre c que junts ho aconseguirem, si més no, aconseguirem que aquests "titelles" se'n vagin al carrer!!!!
18 / desembre / 2007 05:32

L'Ana va dir...
Hola Molantencs! Quan vaig llegir a la Fura i al 3 de vuit els articles sobre els moments que viu la gent a Sant Pere, vaig quedar parada per la reacció majoritària de la població. Per les meves vivències sé que la gent en general es mou més per interessos personals que pels majoritaris i mira que han hagut motius importants!!!!!!!

Crec que la distribució territorial del Municipi d’Olèrdola és una dificultat per a la seva gestió municipal, però els responsables haurien de tractar al nucli més petit com si el seu vot fos imprescindible per mantenir qualsevol càrrec, això faria que es guanyessin el respecte i la credibilitat, necessàries, importants i gratificants per a tothom.

Jo que soc una estalviadora de recursos en general i que reciclava quan aquest concepte era bastant desconegut, crec que els responsables d’administrar els recursos de tots han de tenir cura per treure el millor rendiment tant econòmic com sentimental.

A la Fura em van sobtar les paraules d’una de les responsables del projecte “els nens d’esquena al poble perquè fan xivarri i molesten” quan el xivarri i el somriure és el millor que tenen els nens i les nenes, aquest comentari em costa d’entendre de qualsevol, però menys d’algú que des de l’administració fa i defensa projectes d’escoles.

M’han agradat molt dos comentaris, un relatiu al llibre “Un segle d’escola” i un altre que més o menys diu “que el fi no justifica el mitjans” tot es pot defensar amb arguments i des del respecte. Amb criteris majoritaris, treballant amb constància i paciència, a més de respectar els criteris democràtics tot arriba i amb dignitat.

Una abraçada L’ANA
26 / desembre / 2007 09:27

PARTICIPACIÓ CIUTADANA

Participació ciutadana, quines dues paraules mes maques, les sents dir i et fan tornar a creure en la política i en els politics. I deveu pensar, quina sort tenim a Olèrdola? però això com passa en la majoria dels casos es una enganyifa. Us parlem d’aquestes dues paraules perquè va ser l’eslògan principal del grup municipal APO , es a dir Alternativa per Olèrdola i PM altre ben dit PSC, en les ultimes eleccions municipals.
Si en un poble com Sant Pere Molanta d’uns 500 habitants que reclama a aquest ajuntament que es canvií el projecte de la nova escola, (fet a esquenes del poble) amb la recollida de 350 firmes de veïns, majors d’edat, en 15 dies i en el mes d’agost. Si això no es participació ciutadana que volen dir per l’alcalde aquestes paraules?
Amb una cosa estem d’acord, Josep Tort (L’alcalde) es que fa falta una nova escola al poble, tu no vols res mes, però per nosaltres que no repercuteixi en la vida lúdica i social d’aquest..
L’educació d’un nen passa per l’escola, els pares i els espais a on pugui jugar amb els seus amics, però si aquest projecte tira endavant no ens queda res, tot els espais municipals passen a ser del departament d’educació cosa que farà inviable que els nens i nenes tinguin un espai per ells quan vulguin. O potser creus que es millor que mirin la tele o juguin a la play station.?
Tot aquest enrenou de la pista i l’escola va començar el mes d’agost fa casi 5 mesos , durant tot aquest temps ( perdut) si haguessis escoltat al poble ( participació ciutadana), aquest problema ja estaria resolt , ja tindríem el projecte nou casi enllestit i les obres podrien seguir el seu curs casi normal, això t’ho diem perquè desprès no diguis que els responsables del enrederaments son els veïns.
Ara anem a parlar de el mes desgradable, que son els diners, perquè estem farts de sentir que ni els ajuntaments ni la generalitat en tenen, potser amb raó, però si es gestionessin millor arribarien per mes coses.
Volen tirar la pista municipal amb grades per a seure unes 500 persones ( molt agradables per fer espectacles, esdeveniments esportius o festes) per una altre amb 4 seients, quasi tocant on es l’actual hi ha mes sabent que en una escola de primària no hi ha cap norma de la Generalitat que obligui a tenir-la, Al costat de la pista un edifici que es va inaugurar fa 6 anys i amb un cost de 420.000 € on hi han els vestidors, el menjador de l’actual escola, un ascensor i una sala polivalent de mes de 200m quadrats, adaptat als nens minusvàlids, que segons aquest projecte també el tiren a terra i per últim l’única plaça amb arbres del poble que també desapareix, que abans era municipal, però es va cedir com a pati al departament d’ensenyament a les hores escolars i al final la van tancar durant tot l’any i ningú hi va poder fer res. Tothom a callar.
Quan costa tot això? Així s’administren els diners que paguem entre tots?
Josep Tort, alcalde d´Olèrdola no et capfiquis en una idea, perquè si la majoria de habitants d’un poble et diuen que no es un bon projecta , escolta’ls, ells son els qui hi han de viure.
Si no ets capaç d’escolta’ls i rectificar, ens sembla que en contes de viure a Sant Pere Molanta , estiguem vivint en un d’aquest països sud-americans que últimament sen parla molt.
Els que llegiu aquesta carta ens agradaria que sabéssiu quin alcalde tenim, que durant tot aquest temps no s’ha dignat a venir a parlar amb els veïns sobre un tema tan important de cara al futur de Sant Pere Molanta. Que tens por? Si es així, per alguna cosa serà. O potser no tens la consciencia tranqui-la?. O potser darrera d’aquest projecte hi ha altres intencions?
Per una escola nova a Sant Pere Molanta, pensant en les necessitats dels nens i veïns, no a una escola pensada per un grup d’arquitectes que no coneixen el poble( l’alcalde sembla que tampoc el coneix).
Això no es una qüestió política com la muntanyeta de fa algun anys per derrocar al ajuntament., nomes es un tema social i de sentit comú, inclús persones que us han votat estan lluitant en contra d’aquest projecte. La teva credibilitat com a persona se n’està ressentint perquè no pots jugar a la puta i ramoneta, ara si, ara no, tot a conveniència teva. Deixa de dir mentides, escolta als veïns i arregla-ho.

Veïns de Sant Pere Molanta

MOLANTENCS INDIGNATS

En primer lloc, estem d’acord en que es faci una escola nova i que es faci ja. Doncs fa més de vint anys que s’hauria d’haver fet, esperem que no us tireu enrere, doncs serà benvinguda, ja que us heu decidit ENDAVANT perquè amb seny i..., i altres coses més, es pot fer i s’ha de fer, no us ho repenseu.
En segon lloc, pensem que l’inici de pensar en tot això de fer l’escola des de l’Ajuntament (clar està, sense sentiments de res) vareu pensar: ENDAVANT, ja ho tenim, mira. Tot amb un pack! Els terrenys de la permuta d’en Pere Sadurní, tirem l’escola vella a terra, agafem la plaça, l’edifici annex i la pista i ja ho tenim tot, els metres necessaris. Quin gran pensament! I quina gran decisió! Continuem dient: I tot això no és política, és tal i com la majoria de Sant Pere ho sentim. Au! Entreguem-ho al Departament d’Educació. Però, hi ha un dilema, la senyora regidora de cultura d’Olèrdola, Lidia Girona junt amb el senyor Tort, l’alcalde actual es pregunten entre ells: Escolta, ja hi estarà d’acord el poble de Sant Pere? Però què importa! ENDAVANT. Ja ho hem decidit i així es farà! D’això se’n diu “alcaldades” i aquí ho tenim: un avantprojecte (i això és el “marro”) que no ha arribat a ser ni projecte.
Bé, continuem dient, un avantprojecte, un gran esforç per als tècnics (no es pot canviar segons ells) i per això envien una comitiva de representants de l’escola cap al Departament: Professors que mereixen tot el respecte, però que no són del poble. Representants del poble, que són les persones que varen recollir les més de 350 firmes amb tota la voluntat de fer-nos sentir. L’alcalde i el regidor d’educació, els quals van fer cas omís de les firmes recollides i creiem que algun més.
Au, tots cap al Departament i que ens ho expliquin. Gran fracàs, perquè els tècnics (perquè així ho són) tapen la boca dient que la seva feina és la millor. I tots bocabadats. Uns contents perquè tindrem l’escola nova i uns altres dient que ja està solucionat amb l’avantprojecte, i altres que ja no es pot fer res perquè els hi diuen que ja no es pot esperar més i no es pot parar. I que sinó ens hauríem d’esperar cinc anys o més! Resumint: AMENACES. I està clar, l’alcalde no diu res, ni ens representa, ni diu el que va prometre, que donaria compte del malestar del poble i que ens recolzaria, però no, ENDAVANT, malament. Està clar, tirar enrere una cosa que jo he fet no queda bé, (d’això se’n diu orgull). I JA ESTÀ ARMADA!
- Uns no veuen res més, ens faran una escola nova.
- Uns altres tan els hi fa.
- Altres que els hi rellisca, doncs, com que faran el que voldran.
- I d’altres, que se senten molantencs de soca arrel, amb sentiment i pensant pel bé del poble i el de tots, que senten el caliu de mantenir la cultura i que donen a conèixer on estem ubicats (estem pensant amb el grup de teatre el Folre, els Geganters, els Grallers, ara molt recentment el Ball de La Bolangera, la Societat Principal-Unió, etc.)

DONCS QUÈ ACONSEGUIM? DIVIDIR EL POBLE, QUE BÉ!
DONCS NO!!!

Parlarem de la plaça. Un paperet corria pel carrer dient “Si fa cinc anys que està tancada” I ens preguntem. Per què? Doncs sí, pels nens, perquè diem: per ells tot. I d’això ningú va dir res, d’acord? Per què ara que volem mantenir-la no la defensem? Aquest espai sempre havia estat el pati del col·legi, que tantes activitats s’hi han fet. Envelat de la festa major, partits de futbol, partits de bàsquet,... Era el que hi havia. Per què deixar-la perdre? Que no tenim una mica d’orgull per demanar el que és nostre? Per què tenir por? Doncs és el moment de fer-nos sentir.

I volem dir també, que quan es varen plantar els arbres en aquell moment, amb la majoria de pares dels nens de l’escola que estàvem allà es va dir: Mira que bé, serà la primera plaça del poble i ho ha fet el poble! Per què ho sapigueu aquesta plaça ha estat oberta a tothom, encara que ara estigui tancada per als nens esperem que un dia es torni a obrir. I a més, per què no mantenir una plaça davant el Casal Molantenc?

DONCS ARA NO, TOT A TERRA.
ESPEREM QUE NO SIGUI AIXÍ, NI TOCAR-LA!

Parlarem de la pista. Què hem de dir de la pista. Quan ja no s’hi cabia a la plaça, au doncs, tots cap a la pista. Ho sabeu no? Pels nens, clar està. En aquells moments era la més gran i més maca de la comarca, també ho sabeu que va ser la més envejada, també ho sabeu, que està oberta a tothom del poble, també ho sabeu.

NO ENS LA DEIXEM TANCAR!

Què és cap mal tenir una mica d’enyorança i estima a les coses que són nostres? Podem dir que actualment és el centre neuràlgic de Sant Pere, on s’hi fan totes les activitats, la principal com a pati de l’escola. Amb això volem dir tot el que comporta jugar, fer esport, etc... Festa Major amb la majoria de totes les activitats, futbol sala, sopar popular, trobades de gegants, festivals infantils, rua de carnaval, etc. I tot això pensant amb els nens i com no amb els grans també. Amb això volem dir-vos: Per què no ser coherents i demanar que no ens toquin la pista?
Sí, ara ens diran de paraula que ens en faran una de nova i que la disfrutarem igual, sí, TOT, TOT, TOT, IGUAL. Les paraules el vent se les emporta i ens la tancaran tal i com ens va passar amb la plaça. PERÒ NO, NI TOCAR-LA. Sabem que la majoria hi esteu d’acord i per això vareu signar.

MOLANTENCS TOTS UNITS HO PODEM ACONSEGUIR.

I de l’edifici annex, que bé, fa set o sis anys dèiem, mira ja tenim menjador pels nens. Quan durant 7 o 8 anys, on estaven? Tots ho sabeu, al casal molantenc. Perquè després ens diguin que no volem lluitar per un patrimoni que són els nens. Sant Pere ho fa tot pels nens i no diem més perquè mai n’hi ha prou.
Existeixen quatre aules més, amb un ascensor, un menjador, uns vestidors nous per a l’escola i un quartet per als estris de la gimnàstica i que tot això va tenir un cost de 70 milions de les antigues pessetes, i ara què?

TOT A TERRA! LA CASA ÉS GRAN!
DONCS NO POT SER!

Diríem més coses, però pensem i resumim una mica que amb tot això prevalgui el seny, que és molt important:
- Que volem el millor pels nens.
- Que com heu vist aquí no hi ha política (ho volen polititzar).
- Que si algú se sent molest de l’escrit... Ah! Que poc molantenc se sent!
- Que siguem una sola veu.
- Que l’Ajuntament es posi d’acord i no se li acabin les idees.
- Que hi ha terrenys, diners...
- Que el senyor alcalde ens escolti, no posi traves i ens ho solucioni.

QUE SANT PERE S'HO MEREIX I ELS MOLANTENCS TAMBÉ.

CARTA: GRUP DE CARNAVAL

SALVEM EL NOSTRE PATRIMONI

Amb aquesta carta volem manifestar el nostre rebuig a l’avantprojecte presentat per a l’ampliació de l’escola Rossend Montané de Sant Pere Molanta. Pensem que és necessari més espai per a l’escola, però creiem que destruir la pista, la placeta (que actualment és el pati de l’escola) i l’edifici annex (recordem que va ser construït fa uns 6 anys i que va costar al voltant de 70 milions de les antigues pessetes) per portar a terme aquesta ampliació és innecessari i alhora injust, ja que l’abolició de l’actual pista poliesportiva suposarà la destrucció d’un dels centres neuràlgics i punt de trobada del poble, entre d’altres coses. L’actual pista és on es fan la majoria d’actes culturals i festius, tals com els balls de festa major, el sopar popular de Sant Pere, activitats infantils, torneigs de futbol sala, exhibicions dels diferents balls populars, i moltes altres activitats més. L’actual avantprojecte de l’ampliació de l’escola suposa la destrucció d’aquesta pista (patrimoni molantenc fins que l’Ajuntament d’Olèrdola va regalar-la a ensenyament) sense contemplar la possibilitat de donar al poble una pista de les mateixes característiques, tant físiques com de disponibilitat d’ús de la mateixa. Recordem que s’han recollit al voltant de 350 signatures en contra de la destrucció de la pista, placeta i edifici annex (tenint en compte que a Sant Pere Molanta hi ha uns 500 habitants, i que els menors d’edat no poden signar, no s’ha de ser molt intel·ligent per veure que aquestes signatures representen un tant per cent molt elevat de molantencs).
Si ens posem una mica melancòlics, segur que més d’un recordarà coses que ha viscut a la nostra pista, com per exemple, aprendre a anar en bicicleta, patinar, saltar les grades, jugar a bàsquet, futbol, a ballar... O potser hi ha conegut alguna persona especial, s’ha enamorat, ha rigut, ha plorat, s’ha mullat sota la pluja, ha patinat sobre la pista coberta de glaç, o moltes d’altres coses que de ben segur fan estimar la pista d’una manera especial.
I per acabar, volem que quedi clar que nosaltres volem una escola nova per a Sant Pere Molanta, però respectant els espais que tenim i que tant han costat d’aconseguir i mantenir. Creiem que es pot canviar l’avantprojecte i fer una nova escola sense la necessitat de destruir el nostre patrimoni, i que per això no fa falta esperar 5 anys tal i com ens volen fer creure. Pensem que l’equip de govern encara està a temps de rectificar, al ple del passat mes d’octubre la ex-regidora d’ensenyament va reconèixer el seu error, ningú més pensa fer-ho? Rectificar és de savis, diuen...

MANIFEST DEL POBLE DE SANT PERE MOLANTA

A principis del segle XX, l’escola de Sant Pere, era un espai petit que amb els anys ha anat canviant d’adreça. Els primers anys al barri de Can Torres, després en cases llogades al poble. Amb la segona República es començà el projecte d’una nova escola, amb grans aules, amb un pati interior i amb les cases pels mestres. Però arribà la guerra civil i tot s’estroncà i ens quedà reduïda a la meitat del projecte inicial, I no va ser fins ben entrats els anys 40 quan es continuà amb la construcció, fins la posada en funcionament a principis dels 50.
Sant Pere Molanta creixia i els infants del poble necessitaven espais per jugar. En aquella època, principis del segle XX, els carrers, els camps i la plaça de l’església eren els únics llocs d’esbarjo.
Tenim que arribar a finals dels seixanta, per parlar de quan es comença la construcció de la nostra pista poliesportiva amb els seus vestidors, i es gràcies a les gestions d’un molantenc, el Pere Sadurní, que es va espavilar, i tot cedint uns terrenys de cal Sadurní, la pista es va convertir en una realitat.
Ja teníem Pista poliesportiva, enveja de tot el Penedès! El nostre poble disposava d’un espai per a practicar esport, per a jugar la quitxalla i per a celebrar la Festa Major. Eren magnífiques, a la fresca, amb les grades plenes de penedesencs i penedesenques. Només un inconvenient: ai si plou!.
Qui no recorda els campionats de futbol sala entre carrers?, recuperats sortosament enguany. El jovent, els d’ara i els d’abans, no s’hi movia, jugant a futbol sala, basquet, tennis i practicant altres coses pròpies d’una edat plena d’energia i fogositat.
Per l’escola, els anys setanta són anys de transició, com per a la resta del país. Es tanca l’escola i es torna a obrir tres anys després, amb moltes dificultats. Però als començaments dels anys 80, amb l’arribada dels ajuntaments democràtics, de les APAS i les AMPAs, que neixen amb força, es millora de mica en mica, tot plegat:
el pati de l’escola es converteix amb la primera plaça del poble, “‘la plaça de l’escola’. S’hi planten arbres, els que veiem actualment, més petits evidentment, convertint-se en un lloc d’esbarjo immillorable, tant pels alumnes en les hores d’escola com per a tot el poble en la resta d’hores i dies de la setmana que l’escola tancava., amb una integració total per els interessos de tots plegats.
A finals dels 90, amb una iniciativa conjunta de la Generalitat de Catalunya i l’ajuntament es realitza una primera ampliació i arranjament de les instal.lacions, que consisteix en la construcció de la paret d’obra vista del pati, arranjament de l’edifici vell, construcció de l’edifici annex a la pista i arranjament del paviment i de les grades.
El 2002 acaba aquesta ampliació, però l’ajuntament ja enceta negociacions amb el Departament d’ensenyament per a preparar el que te que ser l’ampliació definitiva per acabar convertint a l’escola Rossend Montané en una d’una línea. I comença una altra etapa arribant al dia d’avui on tenim una proposta que planteja eliminar tot això que s’ha construït durant tants anys.
Són molts anys d’història, molts esforços que han aconseguit que el nostre poble tingués uns espais emblemàtics com aquests, que cal millorar-los, de ben segur, però per que destruir-los? Són espais de tot el poble i per a tot el poble, tant pels nostres fills que van a l’escola, com pels nostres avis que hi van a passejar, com per la gent que hi vol practicar algun esport, com per a les entitats que volen organitzar activitats.
També tenim molt clar que l’evolució de la nostra escola, ha estat la de créixer i millorar els seus serveis, però això no vol dir que avui, per aconseguir aquestes millores, haguem de destruir un patrimoni que és de tots els molantencs, pagat amb diners públics i amb moltes aportacions privades
Podem perfectament construir una escola moderna, amb tots els equipaments necessaris, però integrada en aquests espais existents, que, per desgràcia, són els únics dels que disposa St. Pere. No és només una qüestió de sentimentalisme, sinó també de sentit comú i pràctic.
Avui que tan es parla de reciclar, de no malbaratar els recursos, de conservar, de reutilitzar.., per què fer despeses innecessàries? Aprofitem el que ja tenim i millorem-ho. Aprofitem tots els diners acabats d’invertir i els esforços de tot un poble.
Demanem als que ens governen, Ajuntament i Generalitat, que siguin sensibles a la nostra petició:
VOLEM UNA ESCOLA NOVA, EL MES AVIAT POSSIBLE, PERÒ INTEGRADA ALS ESPAIS ACTUALS: LA PISTA LA PLAÇA I L’EDIFICI DELS VESTIDORS.
Si vos plau, escolteu el que vos demanem, no feu una instal.lació tan emblemàtica, d’esquenes a tot un poble.
L’any 1999, s’edità el llibre ‘Un segle d’escola’, amb motiu dels 25 anys de reobertura de la nostra escola i on podem llegir el següent paràgraf:
‘El més important i el que realment dóna caràcter a una escola i el seu tarannà, no és l’edifici. Els qui fan l’escola, són les persones que dia a dia, any rere any, comparteixen experiències diferents segons l’època o les circumstàncies que es viuen i conviuen plegats, amb ganes d’aprendre i compartir un temps de la vida que normalment és present sempre en la memòria i mai s’oblida...’

Sant Pere Molanta, a 2 de desembre de 2008.

ESMORZAR POPULAR

| View | Upload your own